Un dia a la FIL de Guadalajara en són com tres a Barcelona. Una barreja delirant de poques hores de son, estranyament de ser lluny, familiaritat de conèixer-hi tothom, activitats que omplirien la programació de quatre festivals normals i mezcal. He passat vuit dies aquí (és a dir, vint-i-quatre) i la sensació és que, com tots aquests barcelonins que hi passejaven, ho vivia d’una manera una mica estràbica: amb un ull aquí i un altre al que podíem deduir que se n’entenia des de Barcelona. Aquí algunes impressions.
